Un martillo y mala hierba — Punk, techno y nuevos naturalismos relacionales
Una acció que fa convergir el format acadèmic de la taula rodona i el performatiu del happening per apropar un plantejament de base crítica i teòrica a una posició més relacional, que disposi la producció de motors de decisió col·lectiva amb la finalitat d'una identitat emancipada en favor d'un autogovern de l'estètic.
Jornades de reflexió entorn d'alguns dels límits de l'ésser provocats per les tecnologies.
- Rol
- Comissari · Assaig i proposta curatorial (TFM)
- Programa
- Màster en Comissariat d'Art Digital i Nous Mitjans — ESDi · URL
- Tutor
- Óscar Abril Ascaso
- Coordinació i jurat
- Bani Brusadin · Clara Laguillo · Victoria Saco Monje
- Artistes
- Arnau Sala Saez · Candela Capitán · Huaquian Zang · Lolo & Sosaku · Víctor Pallarés
- Acadèmics
- Chantal Maillard · David G. Torres · Oriol Rosell · Óscar Abril Ascaso · Paul B. Preciado · Servando Rocha
Si les teories de gènere han transcendit els marcs retòrics i les lluites polítiques fins a convertir-se en posicions filosòfiques per dret propi, l'art ofereix un espai on explorar-ne el potencial epistemològic. Aquest treball examina les relacions entre el present i les seves referències històriques.
La música i l'escolta es resisteixen a quedar reduïdes a un camp d'estudi estable i autònom. Aquesta exposició aplega els agents, espais i institucions que configuren la cultura artística, sovint desconnectats dels seus contextos socials i culturals. Explora les relacions entre tecnologia i art, ciència i antropologia, ètica i estètica, i s'acosta a la música com a expressió antropològica dels vincles entre l'ésser humà i el seu entorn.
Els mitjans no són només eines tècniques o tecnològiques: també modelen la manera com es produeix i s'entén el coneixement. La música, en particular, pot qüestionar les categories establertes i obrir noves maneres de pensar. A partir de la noció de Deleuze i Guattari de l'«embolic de línies aberrants», la música esdevé un mitjà des del qual qüestionar les idees establertes de bellesa i explorar formes d'experiència que existeixen més enllà dels marcs normatius.
La pregunta no és si el techno o el punk poden sobreviure com a moda, sinó com podrien funcionar com a pràctiques estètiques al servei de la política, la filosofia i l'antropologia. Examinant les xarxes de relacions entre agents humans i no humans, podem entendre millor com sorgeixen i es transformen les formes estètiques i polítiques. Un enfocament així pot obrir noves maneres de pensar la convivència més enllà de la perspectiva centrada en l'humà.
L'objectiu és abordar l'art com una pràctica viva i relacional: una pràctica que, més enllà de proposar, esdevé un espai de referència per als problemes i les possibilitats que donen forma a la vida, sempre col·lectiva.
Text de sala — Dan Aparicio, ESDi, Barcelona, 18 de gener de 2023
Interlocutors
Chantal Maillard: per la seva aportació a una solució politicoestètica del conflicte.
El minimalisme glitch i la seva articulació com a dispositiu existencial en l'obra sonora d'Arnau Sala Saez.
David G. Torres: com a crític especialitzat en l'estètica del punk i comissari amb una experiència directa en una proposta curatorial entorn de la temàtica de l'exposició aquí tractada.
De la relació entre la teoria del cos sense òrgans i les noves epistemologies de gènere, i el seu vincle amb l'obra de Candela Capitán.
Oriol Rosell: pel seu coneixement del panorama musical actual i de les diverses teories filosòfiques tangents.
Entorn del Fun Palace de Huaquian Zang i la seva relació amb l'estètica del ludisme experimental i polític.
Óscar Abril Ascaso: com a tutor del màster, com a cap de taula del dispositiu taula-gastronòmica, i per la seva experiència i coneixement curatorial de l'art performatiu i de la música electrònica.
De la relació escultòrica, arquitectònica i mediàtica del so en l'obra de Lolo & Sosaku.
Paul B. Preciado: per la seva aguda anàlisi política i epistemològica de l'actualitat.
Sobre l'antítesi del punk com a teoria acceleracionista i antisistema en l'obra de Victor Pallarés.
Servando Rocha: per la seva arqueologia dels moviments dissidents com a element indispensable per articular el martell invisible que és l'art.